Mostrando entradas con la etiqueta Begonya Pozo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Begonya Pozo. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de septiembre de 2021

UN LLIBRE PER EXCUSA UN POEMA DE EXCAVANT LA LLUM DE BEGONYA POZO

 

 

 

 

Un llibre per excusa

 

 

 

Sé que m’esperes fumant amb la calma urgent

de qui sap que cada partença és totes i cadascuna de les anteriors,

totes i cadascuna de les que vindran.

 

Sé que m’esperes perquè t’havia promés im llibre

en parla estrangera que, des del fons negre de les lletres,

canta esperances com els teus ulls exiliats.

 

Sé que, després d’haver acaronat, ple de totes les pors, la mort,

m’esperes. I véns caminant, lent, cap a aquest cos d’ocell

que tremola entre les teues mans.

 

Sé que m’esperes en aquest matí roent d’hivern,

estés al món, perquè jo et duguera els versos de l’Anjoman.

 

Sé que m’esperes perquè cap llibre justifica aquesta urgencia,

aquesta abraçada que ens arrela al temps definitiu de la vida.

 

Hui tot és una mica mès humà.

 

I saps que tèspere.

 

 

—————————————————

 

 

Un libro como excusa

 

 

 

Sé que esperas fumando con la calma urgente

de quien sabe que cada partida es todas y cada una de las anteriores,

todas y cada una de las que vendrán.

 

Sé que me esperas porque te había prometido un libro

en lengua extranjera que, desde el fondo negro de las letras,

canta esperanzas como tus ojos exiliados.

 

Sé que, después de haber acariciado, lleno de todos los miedos, la muerte,

me esperas. Y vienes caminando, lento, hacia este cuerpo de pájaro

que tiembla entre tus manos.

 

Sé que me esperas para acogerme al fondo de tu pecho sereno

donde querría esconderme como un poema inacabado.

 

Sé que me esperas en esta mañana ardiente de invierno

ofrecida al mundo, para que yo te llevara los versos de Anjuman.

 

Sé que me esperas porque ningún libro justifica esta urgencia,

este abrazo que nos arraiga al tiempo definitivo de la vida.

 

Hoy todo es un poco más humano.

 

Y sabes que te espero.

 

 

 

Begonya Pozo

Excavant la llum / Excavando la luz

 

Traducción de Laura Giordani

 

Ediciones Tigres de Papel


domingo, 10 de mayo de 2020

ENDINS (ADENTRO) UN POEMA DE BEGONYA POZO




ENDINS



Sóc una dona malalta.
Sóc una dona més entre els malalts.
Porte onze mesos i sis dies
aguaitant la llum groguenca
de la llimera que hi ha al pati,
la ramada timida del xiprer,
l'obscuritat agra de les olives
que comencen a madurar
sota l'intens fred d'aquest hivern
i que només el vent fa caure a terra.



ADENTRO



Soy una mujer enferma.
Soy una mujer más entre los enfermos.
Llevo once meses y seis días
acechando la luz amarillenta
del limonero que hay en el patio,
la ramada tímida del ciprés,
la oscuridad agria de las olivas
que empiezan a madurar
bajo el intenso frío de este invierno
y que sólo el viento deposita en tierra.



Begonya Pozo
A contracor

Traducción de Guillermo Cano Rojas
Ilustrado por Susana Do Santos

Ultramarina Editorial

domingo, 22 de septiembre de 2019

DOS POEMAS A LA INTEMPERIE DE BEGONYA POZO




L’ARBRE SOL



Al fons del camí,
la serra.
Al fons del camp,
l’abre sol.
Al fons de l’ull,
la fulla més verda.



EL ÁRBOL SOLO



Al fondo del camino
la sierra.
Al fondo del campo
el árbol solo.
Al fondo del ojo
la hoja más verde.



——————


REVELACIÓ


T’has persignat, atea, davant
del ninxol de ta mare,
Després de tota la filosofía
has entés, ara, de colp,
on són els límits del llenguatge,
on les esquerdes del teu món.
I t’has quedat muda
al bell mig de la frontera,
besant la làpida, en silenci.



REVELACIÓN



Te has persignado, atea, delante
del nicho de tu madre.
Después de toda la filosofía
has entendido, ahora, de golpe,
dónde están los límites del lenguaje,
dónde las grietas de tu mundo.
Y te has quedado muda
en medio de la frontera,
besando la lápida, en silencio.



Begonya Pozo
Poemas a la intemperie

Traducciones de Carlos Vitale, Antonio Méndez Rubio, Carlos Jiménez Arribas y José Luis Falcó

Editorial Juglar