Buscant l’oracle
Busco l’oracle
perquè em digui on podré
ésser només un tros d’arrel        o sorra
o només una branca d’un tronc despert
fossilitzat                 i amb vida
Potser em dirà                 que ja és urgent d’aprendre
a girar a mil revolucions                 a milers
de quilòmetres               per una sola
revolució
domèstica              dòcil               quotidiana
Em dirà         
no em dirà      que no parli de
sexe
que això ho deixi per als altres         o que aprengui
a destrenar les breus relacions de certs triangles
Que aprengui el gest de dibuixar                    amb les dents
amb la inconstància                    a demolir molins
no fets de vent          a cosir        amb la mirada
Que cridi cap endins                rebel          si vull parlar
i calli enfora             I eixugui                         amb la llengua
si cal
la pols més certa
Em dirà          
no em dirà         que ja és
després             que furgui
electrònicament els laberints           i que deturi
intocable el demà              perquè no hi entri
I            
com si tot ho hagués fet ja         
em dirà
quin mes           
quin dia som            el
set        el tres        el quatre
amd signes nous         Que em traspassi      que dormi amb
mil ulls
un son d’ales
―――――――――――
Buscando al oráculo
Busco
al oráculo
para
que me diga dónde podré
ser tan
solo un trozo de raíz        o arena
o solo
la rama de un tronco despierto
fosilizado         y con vida
Me dirá
quizá            que ya es urgente
aprender
a girar
a mil revoluciones      a miles
de
kilómetros               para una sola
revolución
doméstica          dócil            cotidiana
Me
dirá             no me dirá          que no hable de sexo
que eso
se lo deje a los demás          o que
aprenda
a
destrenzar las breves relaciones de ciertos triángulos
Que
aprenda el gesto de dibujar               
con los dientes
con la
inconstancia                 a demoler
molinos
que no
son de viento          a coser      con la mirada
Que
grite hacia adentro      rebelde         si quiero hablar
y calle
afuera         Y seque               con la lengua
si es
preciso
el
polvo más cierto
Me
dirá          no me dirá     que ya es después        que hurgue
electrónicamente
en los laberintos          y que detenga
intocable
el mañana             para que no entre
allí
Y         como si todo lo hubiese hecho ya         me dirá
qué
mes       qué día es       el siete         el tres       el cuatro
con
signos nuevos       Que me traspase       que duerma con
mil
ojos
un
sueño de alas
Felicia
Fuster
Qué
nombre
Antología
poética
Traducción
de Caterina Riba y Mireia Vidal-Conte
Prólogo
de Concha García
Godall
Edicions
 

No hay comentarios:
Publicar un comentario