BUSCANDO AL ORÁCULO UN POEMA DE FELICIA FUSTER

 

 

Buscant l’oracle

 

 

 

Busco l’oracle

perquè em digui on podré

ésser només un tros d’arrel        o sorra

o només una branca d’un tronc despert

fossilitzat                 i amb vida

Potser em dirà                 que ja és urgent d’aprendre

a girar a mil revolucions                 a milers

de quilòmetres               per una sola

revolució

domèstica              dòcil               quotidiana

 

 

Em dirà          no em dirà      que no parli de sexe

que això ho deixi per als altres         o que aprengui

a destrenar les breus relacions de certs triangles

Que aprengui el gest de dibuixar                    amb les dents

amb la inconstància                    a demolir molins

no fets de vent          a cosir        amb la mirada

Que cridi cap endins                rebel          si vull parlar

i calli enfora             I eixugui                         amb la llengua

si cal

la pols més certa

 

Em dirà           no em dirà         que ja és després             que furgui

electrònicament els laberints           i que deturi

intocable el demà              perquè no hi entri

 

I             com si tot ho hagués fet ja          em dirà

quin mes            quin dia som            el set        el tres        el quatre

amd signes nous         Que em traspassi      que dormi amb

mil ulls

un son d’ales

 

 

―――――――――――

 

 

Buscando al oráculo

 

 

 

Busco al oráculo

para que me diga dónde podré

ser tan solo un trozo de raíz        o arena

o solo la rama de un tronco despierto

fosilizado         y con vida

Me dirá quizá            que ya es urgente aprender

a girar a mil revoluciones      a miles

de kilómetros               para una sola

revolución

doméstica          dócil            cotidiana

 

 

Me dirá             no me dirá          que no hable de sexo

que eso se lo deje a los demás          o que aprenda

a destrenzar las breves relaciones de ciertos triángulos

Que aprenda el gesto de dibujar                con los dientes

con la inconstancia                 a demoler molinos

que no son de viento          a coser      con la mirada

Que grite hacia adentro      rebelde         si quiero hablar

y calle afuera         Y seque               con la lengua

si es preciso

el polvo más cierto

 

Me dirá          no me dirá     que ya es después        que hurgue

electrónicamente en los laberintos          y que detenga

intocable el mañana             para que no entre allí

 

Y         como si todo lo hubiese hecho ya         me dirá

qué mes       qué día es       el siete         el tres       el cuatro

con signos nuevos       Que me traspase       que duerma con

mil ojos

un sueño de alas

 

 

 

Felicia Fuster

Qué nombre

 

Antología poética

 

Traducción de Caterina Riba y Mireia Vidal-Conte

Prólogo de Concha García

 

Godall Edicions